02 novembre 2008

Estil directe - Estil indirecte

Passa a estil directe aquest diàleg (recorda posar-hi els guions).
La tarda està caient. El Josep diu a la Mònica que agafi les claus del cotxe. La Mònica li contesta que ella no les té i que no sap on deuen ser. Aleshores, el Josep regira la calaixera buscant nerviosament les claus que no trobava. De cop i volta, exclama que potser el seu fill petit les havia agafades. La Mònica li contesta que no pot ser, perquè el nen no toca mai aquell calaix. El Josep mira el rellotge i diu que no hi ha més temps, que han de marxar a la reunió, amb claus o sense. La Mònica, finalment, li diu si ha mirat les butxaques de la caçadora, que potser allà les trobarà.
Converteix aquest diàleg en estil indirecte.
-Vés a pastar fang! -va cridar enfurismat l'inspector al sots-comisari Arellano.
-Per més que cridi, cal enviar més homes a vigilar aquell cau de mala mort! Es poden presentar problemes: ja ho veurà, inspector!
-Tu, sempre tan alarmista, Arellano. Si només hi ha quatre velletes que juguen al parxís!
-Fixi-s'hi bé, inspector i veurà que totes porten la pistola sota el braç. Jo no vull dir res més, aquí té el meu informe.
Transforma el següent diàleg (que està en estil directe) en un text en estil indirecte.
-On t'havies ficat?
-He hagut de fer unes gestions.
-Fas mala cara, Enric. No ho has pogut arreglar?
-No.
-Es tracta de la feina... aquella?
-Sí. Escolta una cosa, nena. Haurem de guillar.
-Què vols dir?
-Que caldrà que toquem el dos d'aquest hotel; que ens n'anem.
-Et busquen?
-Podria ser.

Extret del Blog de Jaume Farrés (3r d'ESO), IES Alexandre de Riquer