La fada de Roses de Jacint Verdaguer

Escolteu el poema La fada de Roses de Jacint Verdaguer musicat per Jaume Arnella.

LA FADA DE ROSES

Que bonica n'és la mar,
que bonica en nit serena!
de tant mirar lo cel blau
los ulls li blavegen.

Hi davallen cada nit
amb la lluna les estrelles,
i en son pit, que bat d'amor,
gronxades se bressen.

Tot escoltant l'infinit
sa dolça música ha apresa,
n'apar lo mirall del cel,
lo cel de la terra.

Ahir vespre la vegí
com dormia en la maresma,
com dormia cabdellant
escuma i arena.

Los coralers de Begur
coralen dins llur barqueta.
– Coralers, si m'hi voleu
fareu bona pesca.

Si voleu saber qui só,
só una fada empordanesa,
les fades del Pirineu
me diuen Sirena–.

Quan ells se tiren al fons
jo en sortia amb les mans plenes,
ells trauen rams de coral,
jo aquest ram de perles.

Verdaguer, Jacint: “La fada de Roses”. Canigó. Barcelona: Edicions 62, MOLC 52, 1985 (pàg.
69)

Exercicis complementaris:

1) Analitza la mètrica i la rima del poema.

2) Tema del poema.
3) Busca informació sobre Canigó i fes-ne un resum d'unes 15 línies.

Lo pi de formentor

Aquí teniu musicat un dels poemes que teballarem a classe en el tema 3, és Lo pi de Formentor de M. Costa i LLobera, està interpretat per Maria del Mar Bonet. Espero que us agradi!

Exercicis de sintaxi autocorrectius

Fa poc hem començat a treballar a classe la part de sintaxi de la llengua i hi ha algú que té algunes mancances, us proposo que treballeu una mica en línia. Aquí teniu uns exercicis molt, molt fàcils però que us poden servir per practicar l'anàlisi de complements i funcions.

Exercicis en línia de sintaxi

Estil directe - Estil indirecte

Passa a estil directe aquest diàleg (recorda posar-hi els guions).

La tarda està caient. El Josep diu a la Mònica que agafi les claus del cotxe. La Mònica li contesta que ella no les té i que no sap on deuen ser. Aleshores, el Josep regira la calaixera buscant nerviosament les claus que no trobava. De cop i volta, exclama que potser el seu fill petit les havia agafades. La Mònica li contesta que no pot ser, perquè el nen no toca mai aquell calaix. El Josep mira el rellotge i diu que no hi ha més temps, que han de marxar a la reunió, amb claus o sense. La Mònica, finalment, li diu si ha mirat les butxaques de la caçadora, que potser allà les trobarà.

Converteix aquest diàleg en estil indirecte.

-Vés a pastar fang! -va cridar enfurismat l'inspector al sots-comisari Arellano.

-Per més que cridi, cal enviar més homes a vigilar aquell cau de mala mort! Es poden presentar problemes: ja ho veurà, inspector!

-Tu, sempre tan alarmista, Arellano. Si només hi ha quatre velletes que juguen al parxís!

-Fixi-s'hi bé, inspector i veurà que totes porten la pistola sota el braç. Jo no vull dir res més, aquí té el meu informe.

Transforma el següent diàleg (que està en estil directe) en un text en estil indirecte.

-On t'havies ficat?

-He hagut de fer unes gestions.

-Fas mala cara, Enric. No ho has pogut arreglar?

-No.

-Es tracta de la feina... aquella?

-Sí. Escolta una cosa, nena. Haurem de guillar.

-Què vols dir?

-Que caldrà que toquem el dos d'aquest hotel; que ens n'anem.

-Et busquen?

-Podria ser.

Extret del Blog de Jaume Farrés (3r d'ESO), IES Alexandre de Riquer